Anomenem Corona d’Aragó a un conglomerat de territoris que, damunt de les cohesions territorials arrelades en les evolucions dels segles altmedievals, donaren lloc, a la mitjana, a una específica entitat política a la Mediterrània. Aquesta, plural i diversa, esdevingué un dels models europeus de monarquies mixtes, amb les institucions accessibles a la representativitat dels estaments, els trets culturals convertits en factors cohesionadors, l’economia imbricada amb els grans eixos marítims i, amb tot això, una pluralitat acollida sota una mateixa corona, la dels reis d’Aragó. La peculiaritat d’aquesta articulació ha dipositat la seva memòria en una densa xarxa d’arxius ben variats i de fonts ben diverses que requereixen ser degudament explorades i analitzades.
Precisament, la posterior articulació de la societat i de la mateixa recerca històrica sota els paràmetres dels estat-nació, tan profundament arrelats durant segles, fins i tot han dificultat la comprensió del que foren entitats com la Corona d’Aragó, arribant al punt que les seves institucions participatives o els trets membranosos de la seva cultura podien ser titllats com a immadurs des de les rigideses conceptuals posteriorment imposades.
Cal, sens dubte, facilitar les vies d’encaix, de debat i de relació interdisciplinari entre tots aquells que des de la història, la història de l’art, la filologia (literatura i llengua) o qualsevol altra perspectiva estudien diferents vessants i geografies del que fou la Corona d’Aragó.
La Associació d’Historiadors de la Corona d’Aragó (Societas Historicorum Coronae Aragonum, HISCOAR) pretén contribuir a facilitar la relació i l’intercanvi entre investigadors que, situats a qualsevol punt del món, tinguin el focus de la recerca sobre la Corona d’Aragó. Això permetrà incrementar la circulació de les vies interpretatives i, alhora, reivindicar adientment el que fou la Corona d’Aragó.
La col·laboració des de branques de treballs diverses i geografies a voltes disperses permet millorar els resultats d’uns objectius de recerca més propers que no pas a voltes pot semblar. HISCOAR suma esforços de tots per a cercar estratègies comunes en favor de la recerca, promoure l’intercanvi i el treball interdisciplinari, propiciar ajuts i incentius per a obrir noves vies de coneixement i, finalment, difondre els diferents àmbits de treball.
És, en definitiva, una aventura científica i amical que es beneficia de l’esperit constructiu en compartir les il·lusions comunes i, per això mateix, en la que tots i totes hi podem cabre.
Aymat Catafau, Université de Perpignan Via Domitia
Pietro Corrao, Università degli Studi di Palermo
Charles Dalli, L-Università ta’ Malta
Fulvio Delle Donne, Università degli Studi della Basilicata
Antoni Furió, Universitat de València
Luciano Gallinari, Istituto di Storia dell’Europa Mediterranea- CNR Cagliari
Carlos Laliena, Universidad de Zaragoza
Flocel Sabaté, Universitat de Lleida
Eleni Sakellariou, University of Crete
Nada Zecevic, University of London
