| Abstract: |
Situats als marges de la literatura, de la historiografia i de la documentació administrativa, es troben tot un seguit d’escrits, al llarg dels segles XV-XVI que, encara que poden trobar-se perfectament etiquetats -processos judicials, memòries, informes, confessions, cartes o epístoles, etc.-, en alguns casos, per la informació que contenen, ultrapassen aquella classificació inicial i es converteixen en una font riquíssima per a la construcció de la història de les mentalitats i, més encara, per descobrir un seguit d’aspectes que sovint passen desapercebuts o, simplement, no fan acte de presència en un altre tipus d’escrits, ni documentals, ni literaris. En certa forma, són textos que trenquen els motlles i sobresurten del conjunt per la informació inusual que aporten, freqüentment sobre homes i dones anònims i anònimes per a la història però que, amb els seus comportaments o amb les circumstàncies que els van tocar viure, posseeixen, sense dubte, ara, un interès inequívoc per a la construcció de la història del nostre passat, com a fonaments per a la reconstrucció d’històries de vida i, en especial, dels sectors més desvalguts d’aquelles societats pretèrites. Els textos es converteixen, així, en documents biogràfics, en testimonis fefaents de les experiències vitals d’un seguit de personatges -dones i homes anònims, insistim- que, si no són recuperats amb l’exhumació d’aquells escrits, seguiran ocults durant molt més temps per al coneixement de la nostra societat. Normalment, a més, aquest tipus de documentació -per donar-li un nom genèric-, no és la que acostumem a trobar referenciada en els llibres d’història a l’ús, no és la que investiguen els estudiosos de la literatura o de la llengua: són textos molt sovint en tots els marges de la historiografia, doncs, i requereixen, encara, una gran atenció. Són textos que mostren comportaments i passions, pulsions humanes -sense temor a Déu ni al diable, de vegades, per seguir els esquemes d’aquells segles- de gents que, en molts casos, vivien “sense llei ni rei” -com solien ser anomenats per la literatura de l’època- o, en el pitjor dels casos, patien l’abús dels sectors dominants, per la seua condició de sexe, identitat, ètnia, creences religioses, etc. |
Societas historicum coronae aragonum 